Ja és dissabte a nit, aquí estic molt avorrit, la tele no vull mirar, me fotré un pot de colònia per si cau alguna noia i cap a Lleida a trionfar. Com que estic tan atractiu la que no vajo amb ull viu avui segur picarà. No estic pas per tonteries, totes les dones em miren amb un somriure especial. M´atanço cap a una noia amb els pits de silicona de tan grans i ben formats, quan hi vaig anar a parlar ella em senyalà amb la mà i rient em va cridar:
Apuja´t la bragueta que se´t veu la cigaleta, apuja-la cap dalt que se´t veu tot lo pardal. Ai quina vergonya, si la gent em fa la conya no els podré mirar, noi aquí no es pot badar.
Avergonyit i atordit per lo que m´havien dit a la colla em vaig trobar i per ofegar les penes em vaig inundar les venes de l´alcohol que vaig mamar. I a la desena cervesa m´apretava la bufeta i me´n vaig anar a pixar.
Apuja´t la bragueta que se´t veu la cigaleta, apuja-la cap dalt que se´t veu tot lo pardal. Jo ja m´ho pensava, si que n´avançava, no és pot córrer tant, si no tens lo cap ben clar.
I és que la vida té aquestes coses i les sorpreses mai vénen soles, i és que quan passa t´ha de passar, no t´hi capficos deixa-ho estar.
Una noia molt bufona, una mica calentona, amb la colla ens vam trobar, anava molt sortideta i vam fer la pensadeta, mos la vam voler emportar. Jo vaig ser l´afortunat d´aquell segur desenllaç, jo amb ella me´n vaig anar.
Baixa´t la bragueta que et veuré la cigaleta, aparta´t el camal que et vull veure lo pardal. Per fi, ja era hora que anés bé alguna cosa però va resultar que allò era un txaval.
I és que la vida té aquestes coses i les sorpreses mai vénen soles i és que quan passa t´ha de passar, no t´hi capficos deixa-ho estar.
Apuja´t la bragueta que em veuràs la cigaleta, apuja-la cap dalt i em veuràs tot lo pardal, vaig apretar a córrer, me la vaig treure de sobre i des d´aquell any me diuen lo Pardal.