Guerra, freda
llàgrimes.
Mort eterna
creix per mi.
Ha arriat la fi del seu destí
per a qui els antics van precedir
la sang eclipsa el seu camí.
Lluna plena envermellint
reflex d’un mar que vessa sang
mirall d’un corb abans d’un colom blanc.

El sol es pon, s’amaga, s’amaga.
Lluita cruel, m’atrapes, m’espantes.
Sóc la mort i us he vingut a despedir.

Fes silenci que els ocells canten per mi.
Només canta el corb i ell ho fa per mi.

Veig un tros de cel encara puc fugir.

Cremaran els camps on van sembrar-hi per menjar.

Pluges de mort, arriben, s’escampen.
Allaus de sang, inunden, les cases.

Les espases sonen ha arribat la fi.
El destí a tu t’ha ordenat morir.
Fletxes penetrant dins d’una ment en blanc.

On es ara el Déu que t’estimaves tant?