El teu cabell és un niu blanc on sÂ’encalma el temps i en cada rull hi dorm el gest dÂ’un ahir viscut, només els ulls més tendres, els més nets, sabran mirar el teu secret.
El segle i tu éreu infants al carrer del Mar, ell va jurar-te, enamorat, morir amb el teu temps, tu a canvi li faries un món millor... agulla, fil, i el teu cor, agulla, fil, i
el teu cor, la casa a prop del mar oberta al sol i a lÂ’ombra del record vas brodant un destí millor la casa a prop del mar oberta al sol.
TÂ’has vestit sempre amb la bondat pel fred dels humans el temps ha dibuixat joiells a la teva pell i si és diumenge mudes els teus ulls amb el record de lÂ’amat...
El segle i tu sereu demà al carrer del Mar et veurà hermosa amb els teus anys, sempre enamorat sabent que has fet el món tant més bonic... agulla, fil, i el teu cor agulla, fil, i
el teu cor, aquest rellotge antic de suau batec que mesura la tendresa i diu lÂ’hora de lÂ’amor més dolç. Aquest rellotge antic de suau batec.