Res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern – Primavera d'estiu. I tot és Primavera: i tota fulla, verda eternament. Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clo perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja. Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa. –Avui, demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Compositor: Desconhecido no ECADIntérpretes: Francisco Rabassa Ortiz (AIE), Joan Manuel Serrat I Teresa (Joan Manuel Serrat) (AIE), Jorge Clua Soba (AIE), Jose Maria Bardagi Freixas (Josep Maria Bardagi) (AIE), Jose Maria Duran Aragones (AIE)Publicado em 1977ECAD verificado fonograma #721202 em 08/Abr/2024 com dados da UBEM