— M'he guanyat cada lloança, cada crit d'admiració! Sóc el símbol de la França! I al corral, quan ve pitança, jo l'estreno, gall que só. Ja qui em guaita ho endevina: em pertoca de manar. El meu bec no és de joguina ni soporta cap gallina l'espurneig del meu mirar.
I si el sol, per la galvana que se jaça li encomana, veu la boira i no la fon, — Què fas? –crido– tarambana! Treu el nas i alegra el món! Ja qui em guaita ho endevina: em pertoca de manar. El meu bec no és de joguina.