Una gran tela d'aranya
T'ha estat envoltant molt temps
T'ha robat les abraçades
Se t'ha endut lluny, com el vent

Invisible, com les trampes
M'ha ferit a mi també
Sense poder acomiadar-me
Se t'emporta lentament

Et dono un cel clar d'esperança
El lloc més gran per retrobar-te
Que tinc més besos que paraules

Et dono les mans, et dono el meu cor
La meva calor quan no abrigui aquest món
T'enyoro i t'abraço, et dono els records
Seré la claror que fa fora les pors

Quan et tinc al meu costat
Em pregunto si tu em sents
Tens l'hivern al teu esguard
D'horitzons subtils desfets

Puc convidar-te a ballar?
Pots escapar del no-res?
Potser t'ho puc dir cantant
Pots sentir la meva veu?