Obre els ulls un bon dia cap a ponent
la mar m'enlluerna perquè hi pega es sol i es vent
en es cel una gavina crida
i es quan me passa pes cap que aquesta illa
just com sa gavina fuig
i no pot tornar,
però no és ella qui se'n vol anar
i fuig pel mig de la mar
se'n va i no la tornaré a escoltar

...i quan estigui lluny de casa
i no pugui respirar s'aire de la mar
diuen que sense terra no hi ha arrels
qui és que ven ca seva
qui és que ven ca seva,no

no tenguis por illa meva
tu mai no moriràs ni passaràs
en mà estrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.

d'un turó veig que comença a ploure
quatre gotes primes fan sortir aquell cargol
pes verdet ja hi corr un rierol
però sa terra que el banya ja no el vol
perquè ja no ho és,
no és sol mallorquí
es doblers l'han tret d'aquí
i pensa que l'han traït
una vida mal baratada així.

l'endemà es padrí va a passejar
per sa camada de quan era un nin

però no pot perquè li han barrat camí
i ha de voltar
es temps passa massa aviat
i pensa que hem baratat
es pa d'avui per sa fam de demà
sa fam de demà

no tenguis por illa meva
tu mai no moriràs ni passaràs
en mà estrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.

Encara és prest pes dia de dir-nos "Adéu"
tanta sort que n'hi ha que
pensen que hi som a temps

També és ver,
que al seu cost puc viure
però és que entre poc i massa
sa mesura passa

i jo no vull poder dir
que aquesta illa no és dels meus fills
nostra terra és tot lo que tenim
quin orgull que és dir
jo som mallorquí.